tag:blogger.com,1999:blog-3182215510086095192024-03-06T06:49:59.797+01:00Mots mutsperquè hi ha coses que no es poden dir amb paraules...Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-40174777318256411542009-05-23T12:51:00.004+02:002009-05-23T13:04:30.251+02:00Estimat diari...<p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(153, 0, 0); font-family: arial; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">I després d'uns quants dies desaparegut, i no sense motius (bé, això crec jo), intentaré reprendre el fil del que anava dient... He tornat per quedar-m'hi...</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">
</span></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">
</span></p><p lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Estimat diari:</span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Què se'n podria dir d'un dijous com avui? Sé que per a molts anar-se'n vius al llit és el més important d'aquesta nit. D'altres, ara s'ho estan passant tan bé que l'últim que desitgen és anar a dormir, fins i tot hi ha qui no voldria haver-se despertat, tal vegada ara són morts, qui sap.</span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Ho sé, ho sé, sempre que em vulgui queixar, com diu la meva mare, haig de tombar el cap per poder veure aquells a qui la raó (o la bogeria) no deixarà avui tancar els ulls. Sé que avui dormiré, i em tranquil·litza, ja saps que el meu fort no é</span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">s l'insomni, però de segur ho faré inquiet. Avui, per molt que altres diguin, ha estat un dia per recordar. Bé, potser quan de gran passi els ulls sobre aquestes pàgines, per sort, ja me n'hauré oblidat, i el record perdurarà exclusivament en aquest diari. Ans per demà segur que no se m'oblida, i per demà passat, i l'altre...</span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Va, no facis aquesta cara, ara t'ho explico. Potser la introducció ha estat massa impetuosa, perdona'm, no et volia espantar. No ha estat tan greu com aquell dia que... ja saps, però quan succeeix quelcom que em trasbalsa ho necessito parlar. Ha estat a l'institut, sí, com sempre, no hi puc fer res s</span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">i la meva vida social no traspassa les fronteres d'aquella presó. Si sabessis tot el que m'arriba a passar i no et puc dir... no tens tantes pàgines per poder escriure-ho i si m'haguessis d'escoltar ja te'n hauries cansat.</span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Com... com dir-te que ja no puc més? Que n'estic fart de la gran bogeria d'aquell edifici? De la hipocresia i de la feblesa, d'un sistema que sembla fet per contradir-se, on sinó vas a classe perquè ho trobes avorrit i creus que a casa, mirant la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">viq</span><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; "><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">uièda,</span></i><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> aprendràs més, ets home mort? On sinó vomites a l'examen allò que posa al llibre no vals res. No si val a raonar, a qüestionar allò que és escrit o explicat, fins i tot a classe de filosofia. Sabies que la filosofia és l'estudi metòdic i crític de la realitat, segons l'IEC? Vés per on, a classe, aquest estudi de l'eterna realitat es limita als fulls del llibre de torn.</span></span></span></i></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Però la incoherència que m'ha tocat viure avui és una altra. Sé que és difícil, però intentem mirar-ho des d'una òptica objectiva: anar a l'institut suposa, molts dies, haver de suportar sis hores d'assignatures i temaris que no suportes. I així, hores més, hores menys, tots els dies de la setmana. Resulta que el sistema té un mètode “infal·lible” per no desmotivar els alumnes de l'aprenentatge. </span></span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Quan es nota l'absència d'un d'ells més del que es considera que és debut, l'expulsen del centre, li donen vacances. Que ignorants... creuen que així el subjecte en qüestió reflexionarà sobre el seu “mal acte” privant-se de no poder omplir-se de coneixements. M'agrada la idea d'apagar el foc amb gasolina. Saps? Crec que en realitat això és una anticipació al que ara se'n diu un ERO temporal. Ens estan preparant per al futur. Ells només obeeixen ordres i es renten les mans, ningú té prou força de voluntat per rebel·lar-se contra això, ves a saber on acabarà qui obri la boca...</span></span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Avui m'ha tocat a mi. No puc evitar que em sàpiga greu, no ho trobo just. Tres dies d'expulsió per haver preferit el llit a la cadira.</span></span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">En realitat, per molt que em molesti, hauria d'estar agraït per aquest gest. Ara per fi podré dormir, podré despertar-me serè durant tres dies escollint què vull fer. Per fi podré llegir, i escollir el què sense la pressió d'un examen. Podré tocar el violí i sortir a passejar. Podré fer fotos, caminar sense pressa, i contemplar el mar des d'una terrassa. Si tingués més temps m'acostaria Escòcia i coneixeria nova gent, apr</span></span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">endria anglès i a l'hora m'ho passaria bé. Per fi tindré tres dies de llibertat, tres dies on podré aprendre de la vida que viuré, que, de segur, serà més enllà dels pupitres.</span></span></p> <p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Bé, mira, saps que? Ara ja em trobo millor. Sé que dormiré plàcidament perquè demà no em sonarà el despertador.</span></span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm"><span style="font-style: normal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Bona nit...</span></span></p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">
</p><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">
</p><img src="http://farm3.static.flickr.com/2185/2475835909_1caef515d2.jpg?v=0" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 500px; height: 334px;" border="0" alt="" /><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">
</span></p><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">
</span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">
</span></div><p lang="ca-ES" align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">
</p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-76226836018758850462009-01-25T18:23:00.002+01:002009-01-25T18:27:42.242+01:00Llibre delatat<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="">Aquest cap de setmana se m’ha presentat la oportunitat, més fefaent que mai, de tractar amb un mot mut. Contra la meva voluntat haig de reconèixer que fou un encontre breu, lleig, així de passada. Però no hi podia fer res, m’hi van obligar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style=""><span style=""> </span>Amb aires d’autoritat estaven escrits a la meva agenda uns deures per fer. Alguna cosa així com anàlisi morfològic de paraules compostes. Jo no em caso amb ningú, us ho asseguro. Però posats a ser bons nens i fer les coses tal co</span><span style="">m ens manen, pensí que seria bona idea tenir un diccionari de <i style="">lengua castellana</i> a l’hora de fer l’exercici.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="">I heus ací la romàntica història. <i style="">L’Altamar </i>fou l’escollida. Bonic nom. Desgraciadament, com ja us he dit, l’encontre no durà gaire. Era un amor platònic, em veia obligat a decidir entre el llibre o la <i style="">madre RAE. </i>I guanyà, com sempre, qui està per damunt. Al despertar del somni, teclejant el nom de la meva enamorada al diccionari en línia, em vaig assabentar que no existia. No senyors. La paraula <i style="">Altamar</i>, en castellano, no existeix. Tregeu vosaltres mateixos les conclusions.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style=""><a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=altamar">Aquí en teniu les proves.</a></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://jep555.idoo.com/altamar.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 537px; height: 184px;" src="http://jep555.idoo.com/altamar.jpg" alt="" border="0" /></a>
<span style=";font-family:";" ><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-50245099053209034612009-01-05T20:08:00.002+01:002009-01-05T20:10:54.813+01:00Casualment casual<span xmlns=""><p><span style="font-family:Georgia;">I no em direu que això no és casual. De debò esteu destil·lant aquestes paraules per caprici diari? És el primer que se us ha passat pel cap al despertar-vos? Quina sorpresa, esperava un sí. Tot és casual. Us hi heu fixat? Hi ha gent, cada vegada més, viva figura de l'ateisme, que ni somia en posar el seu destí en mans d'un desconegut. Car si hi presteu atenció us n'adonareu que ningú descarta l'existència del casual. Bé doncs que un déu (o uns quans) i <em>el big bang </em>formaren tot el que envoltem i ens envolta. Potser era un diumenge a la tarda i enllestiren la feina, farts de tanta monotonia. Es deurien avorrir molt, no trobeu? Crear el tot és feina, més entre dos persones. Imagineu-vos si costa ja posar-se d'acord per demanar una pizza, com deu ser crear el món. En primer lloc posar-se d'acord en què crear. M'imagino el <em>big bang </em>fent negociacions de finançament a contrarellotge amb tots els deus: "<em>Em poseu un centre d'I+D per cada tres temples religiosos" </em>Els altres encara s'estan rient.
</span></p><p><span style="font-family:Georgia;">No em pregunteu com, ans sembla que se'n sortiren. Potser, qui sap, som en un univers imaginatiu, semblant a <em>Matrix. </em>Però aquesta no és ara la qüestió. Ni escletxa de dubte queda en determinar que la part més difícil fou la de posar noms a les coses. I perquè desprès vinguessin els humans i els hi canviessin a conveniència (allò que actualment se'n diu idioma, riquesa cultural). Amb la d'estires i arronsa que els hi suposà. Déu, de poques idees, conservadores i clares, assenyalà un ninot exclamant <em>"D'això se'n dirà home". </em>El senyor <em>big bang, </em>sempre de caire distés, i una mica més calent, penetrà més en l'assumpte. Acceptant-ho al principi, decidí desprès, a mode de crispació política, incloure un recurs contra la idea. Totes aquelles figures serien homes –i dones, ans llavors eren masclistes—però per diferenciar-les haurien de portar el seu propi nom totes elles.
</span></p><p><span style="font-family:Georgia;">Consultant avui, íntimament com ans solíem, amb el meu confessor Google, m'ha presentat un dels seus nous fills, és diu <a href="http://www.google.com/intl/en/press/zeitgeist2008/">Zeitgeist</a>, el pols dels temps que corren, en alemany. Pocs recursos aquest Google amb la de confessors que té. Segons m'ha explicat el jovenet, que ja navega, suma i parla, Sarah Palin és el mot més remarcat del finit any 2008. Casualitat, ja ho veieu, pura casualitat. I en blocs, per aquí a prop, <a href="http://www.elblogsalmon.com/"><em>el Blog Salmón</em></a><em>. </em>Empresa de congelats marins? No, bloc d'economia. I s'entén, amb això de la crisi mundial –que sembla no afectar a Google— per fi se'ls hi ha girat feina als economistes i com que van peixos de temari, no els hi ha quedat més remei que posar-li aquest nom. Se'n diu economia submergida. Casualitat, tu. Més encara que haver trobat aquest bloc cercant Sarah Palin a Google.
</span></p><p><span style="font-family:Georgia;">El llistat casual queda així, doncs: youtube, juegos, hotmail, marca, juegos juegos, tuenti, yahoo, videos, you, as. Agraden el jocs de i per atzar. Atzar com el que tingueren, reprenem la faula de la creació, al posar noms. Atzar, mala sort i cometre el greu error de no tenir en compte l'estadística. Com humà és errar, i més encara dar-li als altres la culpa, em compadeixo dels meus compatriotes de raça que, ara sí, per atzar –esperem que no per una altre cosa—han hagut de suportar que <a href="http://jep555.idoo.com/cognomsputada.mp3">un parell de mots malsonants es dipositessin darrera el seu bell nom</a>. I si ja és injust que ens toqui un malnom, abans fins i tot de néixer, ni escoltar vull com anomenaran al seu gos. I tot per culpa d'aquells dos...
</span></p><p>
</p><p><span style="font-family:Georgia;font-size:22;color:#984806;">FELIÇ 2009!</span></p></span>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-87902794532459251542008-12-26T17:04:00.002+01:002008-12-26T17:09:55.112+01:00En algun lloc, de la terra<strong><span style="color:#660000;">Després d'alguns dies d'inoportú absentisme -coses que pasen-em plantejo... i per què el nadal ha de ser feliç per tothom? I si el color de la mort no fos el negre sinó el blanc antònim? No hi ha res escrit.</span></strong>
<strong><span style="color:#660000;"></span></strong>
<strong><span style="color:#660000;">BON NADAL I BONA VIDA!</span></strong>
<strong></strong>
<div align="left">
<span style="font-family:georgia;"> En algun lloc, de la terra, 25/12/08
No saludo, per què, si ja ens coneixem?</span></div><span style="font-family:georgia;"><div align="left">
Avui és Nadal, ho heu vist? Tot és blanc, nevat, fa fred. Això sembla. El carrer és buit, mort, ni una ànima, ni un rostoll, res. La meva cega vista sols sent caure una cortina de tímida pluja, plor de lluna nova, abandonada la nit de Nadal. Blanc, tot blanc, absència de tot, presencia de res. Les meves oïdes veuen moure’s l’esbufec pragmàtic del vent d’hivern que, perdut, intenta irrompre arreu. La llengua em palpa amarga, haurà acariciat un paladar sagnant.</div><div align="left">
Serà del fred, aquest gust que penetra pel meu nas. És blanc, no res. Incolor, inodor, insípid, inoïble i invisible. Ni dolç ni amarg, ni curt ni llarg, sec o humit, com la vida. I el vidre entelat, que olora a rosada, fora de lloc, fora de dia. Un presagi dels sentits, no ho veieu?</div><div align="left">
Blanc desert de neu a l’horitzó, buit, mut, cec. Sols un fum delita al no res una dansa macabra. Fum negre, de xemeneia, algú rient celebra el Nadal, encara. Destí declarat, afortunat per aquells qui decideixen irrompre en celebració.</div><div align="left">
I d’això li’n diuen Nadal. Harmonia, pau, amor. Per alguns. Simfonia inacabable, i cada any inacabada; preludi per ells, cadència per mi. Del Nadal, nadales, i de la simbomba neix una dansa macabra. Hi ha compassos que s’obliden, els de silenci per sempre més perduren. L’alegria mata l’any, és la coda del patiment. Un ingenu silenci pactat entre tots. No m’hi puc oposar, ans m’hi resignaré.</div><div align="left">
Negre sobre blanc, això sento. M’ho fa patir la felicitat dels altres. No, no puc viure un vida imperfeta, dissimulada, fingida en tant com aquestes festes. La sinceritat em mata, em neix el dubte, el fàstic, l’odi. Com puc fer veure que aflora una flor sobre el gemec del sol gelcuit? Com puc denotar alegria si el sol somriure em cou a covardia? Per què m’enganyo? Per què he nascut enganyada, lligada, lliurada? Llunàtica? Malcriada?</div><div align="left">
La meva ànima sent Nadal tot l’any. Ha sentit la hipocresia biblista tota la vida. Tota. Un Nadal blanc, buit i bord . De fe falsa. Ells vestint-se, jo que em despullo. Juren, jo jec i contemplo. Endrapen reunits mentre vomito solitud. S’escalfen les llars i em congelen les venes. Em maten, fa temps que ho volen fer. Egocèntrics i eixuts assassins farts d’olla i avarícia. Buscadors de l’oportuna ocasió per fer de tota vida un ocàs. </div><div align="left">
Jo sols puc contemplar, fins ara esperava l’hora; però he decidit que arribi abans. Un dia ha de ser el darrer, ha arribat. Digues-me tossuda, impacient. I ho sóc. Tal com volen. Tendre com vaig néixer, moriré. Admeto que podria haver esperat, ans m’haguessin trobat, i ja morta. Millor és escapar, val més la covardia que el covard. Ofensa ponderosa és el que faig, ans tinc convenciment.</div><div align="left">
Fins mai,</span></div>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-28478401063657850912008-11-24T21:40:00.006+01:002008-11-24T21:54:35.085+01:00És dilluns<span lang="CA" style="font-size:11;"><o:p> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:georgia;">Ja sé que ho sabeu...</span>
</span></o:p></span><p style="font-family: georgia;"></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-size:100%;">És dilluns i escric aquest text dins el llit, ara són les deu de la nit i el dia s’acaba. Sé que és una estupidesa escriure sobre un dia normal i corrent, sobre el que podríem anomenar “la rutina diària”, però crec que d’aquell “dia a dia” que tant ens acostumem a queixar, se’n pot treure alguna cosa més que interessant.. Vull dir que... ja sé que a ningú li agrada anar a treballar, ni anar a escola generalment, però... no sé, he estat pensant i m’he adonat que si al cap i a la fi ho haurem d’acabar fent <i style="">per collons</i>, millor que surti de nosaltres mateixos. És per això que us volia resumir el dia que he passat jo avui. Segurament no hi trobareu cap cosa d’interessant (crec que no la té) però potser fins i tot si fingiu que us ha acabat agradant, us sorprendreu i, tal vegada, hi trobareu quelcom d’interessant. Qui sap. Tal vegada us hi sentiu identificats...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">Bé, doncs avui, com cada dia, m’he despertat amb el soroll de l’alarma comuna que, de pas sia dit, sol sonar cap a les 7 del matí a moltes llars del món. Com us podreu imaginar el primer que he fet ha estat... ha estat... bé, aquí cadascú que imagini el que vulgui... Deixem-ho en que he obert els ulls i sense perdre ni un minut, no sens deixar la son grandiosa que em podia, he anat cap a la cambra de bany per dutxar-me. Ho he fet i després d’eixugar-me i vestir-me he baixat a esmorzar. De fet, d’aquest primer moment del dia no me’n recordo massa degut a la son. He vist que plovia i sense massa preocupació he començat a esmorzar. A l’acabar, un cop d’ull a l’horari d’avui i m’he preparat els llibres d’acord amb el que posava. És maco preocupar-se pels llibres i no agafar el paraigües un de tempesta... no? En fi, tot <span style=""> </span>seguit, i sense cap cosa més a fer, m’he acomodat al sofà esperant que arribés l’hora de sortir cap a l’institut...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">Ja veieu que n’és d’interessant, oi? Només una observació: Què hauria passat si l’aigua calenta de la dutxa s’hagués acabat? Haig de donar gràcies a la companyia elèctrica per fer possible que això no hagi passat. Sí, més d’un dia m’ha passat. A vosaltres no? És una sensació molt agradable, us la recomano. Dutxa d’aigua freda per a un bon començament de setmana. Com a mínim, et refresca les idees, encara que sigui literalment. Reclamacions, al fons a l’esquerra. Segueixo...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">He sortit cap a l’institut i, <i style="">oh líric firmament</i>, evidentment, estava plovent. Sense cap novetat m’he trobat com cada dia amb els meus amics i hem pujat junts cap a l’institut. Dilluns: Primera hora, Català. M’han entregat un examen que feia dues setmanes havia realitzat: 7,77: número rodó (que bé! l’últim el vaig suspendre amb un 4,97...) Segona hora: Matemàtiques; res a comentar. Tecnologia. Seguint el model de les <i style="">mates</i> també molt tranquil·la. I Naturals. Aquesta última ha estat una mica més moguda. Com sempre, tothom xerrant. Al cap i a la fi, però, això no se’n va del que passa quasi a diari.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">El migdia també molt tranquil (veieu com ja us he advertit que no ha passat res de massa interessant avui...), el dinar ha consistit en unes pizzes pre-cuinades amb sabor a plàstic i a un iogurt mínimament comestible, per tant passem a la tarda.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">Tarda: Inpresentable, incrementable i excrementable. Socials: Els castells medievals. A segona educació física (Buf!!!) com sempre hem començat un quart d’hora tard i hem estat 10 minuts corrent al voltant del pati, després una mitja hora de jocs i cap a casa. (A mi, les tardes em passen molt ràpid... a vosaltres, no?)<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">A l’arribar a casa he berenat pa amb xocolata (de fet és l’únic que he pogut preparar) i m’he posat a fer els deures: cinc exercicis de matemàtiques, estudiar per una prova de Naturals (com sempre el nostre grup va més lent que els altres degut a les nostres boques...) <span style=""> </span>i acabar un treball de Tecnologia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">Per mi que aquí s’ha acabat el dia, quan he acabat els deures m’he posat a fer el dropo i a mandrejar i com sempre m’he estirat al sofà a mirar la “tele” (el “TN”), he sopat i ara... tinc son, bona nit!</span></p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal">
</p><p style="text-align: left; font-weight: bold; font-family: georgia;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;">Una porqueria de text, inventat... (bé, de fet modificat, el vaig escriure fa tres anys) pel que podia haver estat una merda de dia.</span></p><p style="text-align: left; font-weight: bold; font-family: georgia;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;">
</span></p><span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >Personalment sempre m'he decantat cap a la dreta a l'hora de mirar el calendari gregorià. Divendres més que dilluns. Però certament</span><span style="font-family: georgia;font-size:100%;" ><span style="font-weight: bold;">: el nom dels dies -i encara més, els dies en si, no oblidem que és un invent humà- no trobo que tingui potestat supersticiosa. Són el que volem que siguin. Les petites coses i diàries, juntes, fan més que l'extraordinari. L'error és que no sabem on vàrem deixar la cola i, per tant, no les podem enganxar.</span>
</span><span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:100%;" >Bona setmana!</span>
<div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;">I de regal, humor fàcil. I per què renunciar-hi?
<object width="425" height="349"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ygSzKf-bfiY&hl=en&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/ygSzKf-bfiY&hl=en&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="349"></embed></object>
</span></div><p style="text-align: right; font-weight: bold; font-style: italic;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA" style="font-size:11;"><o:p></o:p></span></span></p> <p style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:arial;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA" style="font-size:11;"><o:p> </o:p></span></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-6514487298292873412008-11-18T22:17:00.002+01:002008-11-18T22:23:36.404+01:00Serveix?<span lang="CA" style="font-family:Georgia;">“Això no serveix per res”
</span> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">M’ho van assegurar l’altre dia.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Què és la utilitat? De que serveix? La definició de “utilitat” diu... Què és el que diu la definició de “utilitat”? És profitós dir que quelcom no és útil?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Si ens poséssim a aprofundir en el tema, encara que només fos una mica, muntaríem una improvisada taula de debat –cosa molt humana—que ens donaria per un bon debat. Què és útil? I que no ho és? M’havia semblat entendre, dubto </span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">si per una llegenda urbana, que tota realitat és subjectiva. Que, de fet, la realitat com a tal no existeix. Existeixen maneres d’interpretar-la. Era una impressió meva?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">“Heil Hitler!” </span></i><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Això és un dogma pels nazis. D’altres potser cridarien <i style="">Yes, we can. </i>Útil? Qui sap. Que els hi preguntin als jueus. Ells potser experimentin alguna sensació diferent a la dels feixistes davant aquest càntic de... glòria? Compassiva no, segur.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">I un llibre? De que serveix? Culte per alguns, paper per netejar-se (el cul) per d’altres. O netejar cultes. De debò, una eina d’evasió? De debò una eina?</span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"> O un plaer? Camí de dispersió? O ambdues coses. Tu llegeixes, què hi dius?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Centrem-nos ara en una part més útil de la utilitat. Reivindicar. És útil? Fer voler canviar les coses o canviar les coses volent fer –que no és el mateix—és útil? Exercir tal repressió sobre opinions diferents a la nostra, millorarà el món? L’empitjorarà? O no hi ha món? <i style="">Total, sempre hi haurà coses a millorar, i –encara pitjor—de segur desagradarà a algú.</i></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><i style=""><o:p></o:p></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">“Oh, és que una vaga no serveix per res” </span></i><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">D’acord, anem tots a treballar. Passem-nos els nostres, de vida, pocs dies, complint obligacions. O no hi ha obligacions? O no hi ha vida? Dins un jardí modernista, ho defensen, es produeix poc o gens. És bo això? <i style="">I si tinc al·lèrgia a les roses?</i> Els qui es preocupen de viure la vida no guanyen calers (</span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">diners, en “registre estàndard”)</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Reivindicar, serveix? Al final ens donaran poc o res. Ens trauran, si és amb interessos. No anar a treballar és poc productiu. Sí, sí en un món capitalista.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Dormir, és profitós? Si no ho fem, deuria afirmar algú que hi entenia, ens morim. Però... val la pena viure? I morir? Sobreviure? <i style="">Però llavors no gaudim. </i>Ah! La vida és per gaudir-la? Tot s’ha (o s’hauria) de respectar: prohibit prohibir.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Podem criticar la via, i el seu sentit. És una pregunt</span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">a, m’he deixar l’interrogant. Hi ha qui troba utilitat a les preguntes, n’hi ha qui, fins i tot, en troba les respostes a dins. Algú, m’ho han dit, se les menja amb patates.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">No mataràs, </span></i><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">digué el cristianisme. I al dia següent, tots cap a les Creuades. Serveix? Si les lleis estan per complir-les, per què no infringir-les? On és la llei que diu que les lleis s’han de complir? I la llei sobre aquesta llei que diu que s’ha de fer cas a la llei que diu que les lleis s’han de complir?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Acabaré pensant que la hipocresia és humana.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Tal vegada el fet de que serveixi, o no, una cosa, depengui d’una “llei” individual. Tot és útil. Multiutil, de tantes maneres com vulguem.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Prohibit l’antagonista. Prohibit meu, seu, teu, tot, r</span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">es, sempre, mai, tu, jo, mai tu, sempre jo.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Prohibit prohibir.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm1.static.flickr.com/130/395098449_93074ac33c_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 292px; height: 194px;" src="http://farm1.static.flickr.com/130/395098449_93074ac33c_o.jpg" alt="" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(102, 51, 0);font-family:arial;" ><span style="font-weight: bold;">
</span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(102, 51, 0);font-family:arial;" ><span style="font-weight: bold;">A la Laura. Sé que, en part, tu firmes això.</span></span></span>
<span lang="CA" style="font-family:Georgia;"><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-17358262280169816842008-11-16T21:28:00.004+01:002008-11-16T21:37:17.857+01:00Supersticions 2006-2007<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">No sóc gens supersticiós, g</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">en</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">s. I la veritat, tampoc suporto que la gent pensi que passar per sota d’una escala o veure un gat negre és senyal de m</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">ala sort i desgràcia; simplement ho trobo una rucada. És qüestió de lògica, de tenir un parell de dits de front: pots dir que tens mala sort un cop t’han embargat el pis perquè has deixat de pagar la hipoteca, o quan t’ha enxampat un radar de la policia corrent només cinc quilòmetres per hora més ràpid del permès, però de debò, és ridícul pensar que avui tot et sortirà malament perquè sigui dimarts dia tretze. El món està completament </span><span lang="CA" style="font-size:100%;">boig!</span><span lang="CA" style="font-size:100%;"> És més: hi ha dies on sembla que </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;">tothom es posa d’acord per celebrar coses supersticioses. Què vol dir que la nit de Sant Joan és màgica? Fa temps que s’ha demostrat que a causa de la posició de la terra vers el sol hi ha dies amb més claror que altres i que també, per culpa d’aquest posicionament existeixen el que anomenem estacions; càlides, fredes i temperades. I bé, ja no parlem de la nit de cap d’any, és clar: per mi ja li podrien treure aquest nom i convertir-la en la nit dels supersticiosos. No estic dient que no sigui maco veure com tothom es felicita i es desitja un bon any, veure com per culpa dels missatges de telèfon mòbil les xarxes acaben saturades i veure els rucs que passen cridant pel carrer a les quatre de la matinada sense deixar-te dormir... No, això és bonic. Però més ja no! No ho entenc, de debò que no ho aconsegueixo co</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">mprendre. Es pot saber qui es va inventar aquesta tradició de menjar el raïm? I a sobre se li acut esmentar que menjar-se un gra amb cada campanada porta sort! Suposo que aquest geni de les tradicions no sabrà encara que l’any passat jo em vaig estar a punt d’ennuegar amb el gra de raïm de la vuitena campanada i per poc no començo el dos mil sis a urgències... Ah, és clar! Ja sé per què em va anar tan malament: em vaig descu</span><span lang="CA" style="font-size:100%;">idar de posar-me roba interior vermella. Era això, oi? Com pot ser que no hi hagués caigut encara... si tothom sap que posar-se un <i style="">tanga</i> vermell la nit de cap d’any és sinònim de bona sort! Buf... de debò que odio les tradicions ridícules, les odio! No ho entenc; de debò hi ha gent al món que és capaç de creure’s que el color de calçotets que porti un dia determinat influirà a la seva vida durant dotze mesos seguits? És simplement ridícul.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">
</span><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;font-family:georgia;"><span lang="CA" style="font-size:100%;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >Potser estic una mica irascible, no? Sí, segurament sí. Crec que m’haig de calmar. La veritat és que mai he entès als supersticiosos, però ho he intentat... Sabeu què passa? La meva situació actual és molt penosa. Potser el que tinc és enyor. Són ara mateix tres quarts de dotze de la nit i avui és cap d’any. Suposo... suposo que ara m’agrada</span></span><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >ria estar a casa meva, a Ciutadella, amb la família pelant el raïm i preparant-nos per entrar al dos mil set, però en canvi em trobo aquí sol a l’Aeroport del Prat, sentint-me com un inútil per haver volgut triar una companyia d’aviació barata que ara em fa pagar el car preu de no poder veure la meva família per cap d’any. M’he passat un mes sencer treballant a Barcelona, encarant un projecte amb bons resultats, he ingressat diners d</span></span><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >e sobres per poder permetre’m un vol amb una companyia de les de tota la vida a Menorca, a casa, i per culpa de les ganes inútils d’estalviar que tenia, </span><span style="font-family: georgia;font-size:100%;" ><i>AeroMadrid express </i></span><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >em deixa a terra, un dels dies de la meva vida que tinc més ganes de veure a les persones que estimo. Em condemna a passar la nit a l’aeroport sense ni tan sols saber quan podré tornar a casa. Sense motiu i sense avisar, perquè sí, perquè ara resulta que se l’hi ha retirat la llicencia de vol així de sobte. Estic obligat a celebrar l’any nou sense una televisió per veure les campanades, sense el raïm i el cava per poder celebrar-ho, i el que és més indignant: sense una família per poder abraçar. Suposo que em consola una mica veure que </span></span><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >al voltant meu hi ha gent que es troba en la mateixa situació. Molts d’ells són llatinoamericans que porten un any estalviant per poder viatjar als seus països d’origen; i que, com jo, passaran aquesta nit plorant d’ira en un banc o esperant que obrin els punts d’informació de l’Aeroport. Tot i això em sento afortunat veient les seves cares</span></span><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >: sé que ells no podran comprar un bitllet per anar a veure els qui estimen, ni tan sols saben, com jo, si se’ls compensarà econòmicament perquè ho puguin tornar fa intentar en un futur. De debò que jo no vull diners, sols vull poder fer-li un petó </span></span><span lang="CA" style="font-size:10;"><span style="font-family: georgia;font-family:georgia;font-size:100%;" >als meus fills, a la meva dona, als meus pares. I no tinc ni bateria al mòbil per poder trucar-los. L’últim cop que he parlat amb ells eren les cinc de la tarda, una hora després del que tenia previst sortir el meu vol; he dit a la meva dona que s’havia retardat la sortida fins a les sis, però que no patís per què estaria a casa per poder celebrar l’entrada d’any. Ara em sento fatal: he promès una cosa i no la puc complir. Potser el pitjor és que jo no hi puc fer res. Bé... crec que haig de rectificar el que abans he dit: no suporto els supersticiosos ni les companyies d’aviació irresponsables, però m’encanta el cap d’any; m’encanta riure, abraçar, fer petons i estimar. Crec que tota la vida m’ha encantat, però no ha sigut fins avui, quan m’he quedat lluny dels meus, que m’he adonat com n’arriba a ser d’important.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-tnhtVz_1JNqUbZkFpcx22C6lALjyldKlGpHv1PBDkWJPNO6fxi5PumSb3ZVYlIGeLa8jwrZ3A6F3X8-LxwEwjpIUS9MKHPJ3yseD96NbbfLzgpb9OqCoN1hqj01ChtJlcXTbODWwV2_/s1600-h/delay.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 287px; height: 190px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-tnhtVz_1JNqUbZkFpcx22C6lALjyldKlGpHv1PBDkWJPNO6fxi5PumSb3ZVYlIGeLa8jwrZ3A6F3X8-LxwEwjpIUS9MKHPJ3yseD96NbbfLzgpb9OqCoN1hqj01ChtJlcXTbODWwV2_/s200/delay.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269356685480400658" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="color: rgb(102, 51, 51);font-size:85%;" ><span style="font-family: arial; font-weight: bold;">Perquè tots ens hem vist maltractats i impotents davant una empresa de tranpsport...</span></span>
<span lang="CA" style="font-size:10;"><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-40143865312160947402008-11-12T19:48:00.004+01:002008-11-12T20:16:14.489+01:00Silenci...<p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA">Literatura fàcil, lletja, simple, irracional, innecessària; doncs tal vegada el silenci sigui la millor eina, més sovint del que ens pensem... Per què parlem?</span></p><p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA">Digueu-me: per molt que elogiem el soroll, per molt que ens agradin els decibels, per molt que adorem els motors, per útil que ens sembli cridar... no ens cal, encara que sigui al dormir, silenci?<o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA">Sí, ja, però el silenci ens sembla buit. Tenim por quan callem, volem respostes, cerquem reaccions com desesperats. Cridem, si cal, per fer callar un plor mut. Ens preocupa que un silenci reivindiqui, que un plor mati, que l’edat –silenciosa— se’ns mengi.</span></p><p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA">Anhelem utilitzar la paraula (<i style="">ja que la vàrem inventar...</i>) per no sentir el silenci.</span></p><p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA">Una simfonia, per ser-ho, cal farcir-se de notes. Els silencis no compten; conten, com a molt. Una pulsació metonímica camuflada com a musicalitat. <span style=""> </span>Reflexionar en el buit sonor? Per què? Qui ho vol? És preferible drogar-se amb el rebombori, seguir a les masses. (Així sempre podrem caure en l’efecte al·lucinogen de la felicitat paranoica, precoç i, tal vegada, falsa).</span></p><p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p> <p style="color: rgb(0, 0, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p style="color: rgb(255, 204, 102);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><span style="color: rgb(153, 51, 0);"><span style="color: rgb(51, 51, 0);"><span style="color: rgb(0, 0, 102);">No estimem el silenci, preferim dogar-nos amb sons...</span></span>
</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:100%;" lang="CA"><span style="color: rgb(153, 51, 0);">
</span></span></p><p class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUm6Oix1jQSzsWYpMKdz_qx0HEiNvfFv0TPIpQA3282pD2Ro8jv4ZFivBBuOPATJrGWSPJh8csD30-rku4PZH2KvCdS3ffYnLZIgMUvGyknaPTYiciyCevVWJSD-Dg0vo3wYkSzXlOSye-/s1600-h/DSC00019.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 234px; height: 176px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUm6Oix1jQSzsWYpMKdz_qx0HEiNvfFv0TPIpQA3282pD2Ro8jv4ZFivBBuOPATJrGWSPJh8csD30-rku4PZH2KvCdS3ffYnLZIgMUvGyknaPTYiciyCevVWJSD-Dg0vo3wYkSzXlOSye-/s200/DSC00019.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267850780831358978" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal">
</p><p style="text-align: center;" class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Georgia;font-size:11;" lang="CA"><span style="color: rgb(153, 51, 0);"></span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b style=""><span style="color: rgb(102, 0, 51);font-family:Arial;font-size:11;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><span style="font-family: trebuchet ms;">La confiança fa fàstic, ja ni saludes</span></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Oh va no t’enfadis jo nmo t’havia vist. Que tal? fa molt que no parlem.<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No et veig molt convençuda...<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Sí, sempre ho he sabut, però encara que siguin poques, m’agraden les teves paraules :)<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Jo bé... ja saps, com sempre<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Suposo que és bo, sempre es pot estar pitjor<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No gaire res d’interessant, la uni i aquestes coses, com sempre<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No massa, avui només un parell d’assignatures<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">I a tu, com et va?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No sé... els estudis i tot en general. Com va amb l’Enric?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Ja?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Jeje, oseasé que al final no era un lio, no?^^ pillina :P<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Veig que no em vaig equivocar, eh?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Saps que m’ah sde convidar al casamen<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">(m’has de)<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Ho saps oi?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Aina?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Aina, que et passa<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">?<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No és res personal, però a vegades sembla que et faci nosa<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">No. No vull que te’n vagis dona, simplement... no sé, no et vull molestar ;)<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Simplement necessites un llit i ja esta. Tu no en tens la culpa d’estar cansada, de que et maltractin aquells<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Que no, si ets molt bona tu<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Fes, fes, t’espero ;)<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Oh, llavors m’hauràs de presentar al xicot i a la sogra :D Dóna-li records i li dius que algun dia la vull conèixer :P<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"> <o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Si que dura la conversa, tu, Timofónica estarà contenta<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Digues<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Sempre te’n vas quan més interessant es posa la cosa :P :(<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Quèeeeee?????? :O</span></b><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" ><o:p> </o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;" >___<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;" ><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;" >Aina- I tot és un camí de roses (8) se ha desconectado, recibirá los mensajes la próxima vez que inicie sesión<span style="color: rgb(102, 0, 51);">. </span><span style="color: rgb(51, 102, 255);">Más información.<o:p></o:p></span>
</span></p><p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;" >__</span></p><p class="MsoNormal">
<span style=";font-family:Arial;font-size:85%;" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><i style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><i style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></i></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA">Eh, no, no... no pot ser això. Aina, no. no te’n pots anar així, no.. espero que això sigui una broma, per favor, que ho sigui. jo el volia coneixer, no no pot ser això. Però com? si...<o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa menys un somni fet realitat dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style=";font-family:";" lang="CA"><span style="color: rgb(102, 51, 51);">No, no pot ser. Amb 21 anys no, que... Aina on haig d0anar? Què puc fer? Diguem que encara es a l’ambulancia, que portava casc!!!!!! :’( :’(:’(:’(:’(:’(</span><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:";font-size:85%;color:gray;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Arial;font-size:85%;color:gray;" lang="CA">És això qualsevol cosa o un mal son fet realitat? dice:</span><span style="font-size:85%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><span style="color: rgb(102, 51, 0);font-size:85%;" >Vull conèixer a l’Enric, però no dins una caixa de cerilles :’( :’( :’(</span></span></b></span></p><p class="MsoNormal">
<span style="font-size:100%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><b style=""><span style="color: rgb(51, 51, 153);font-family:Arial;" lang="CA"><o:p> </o:p></span></b></span></p><p style="color: rgb(102, 51, 0);" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><b style=""><span style=";font-family:Arial;" lang="CA"><o:p>
</o:p></span></b></span></p> <p style="text-align: left; font-weight: bold; color: rgb(102, 0, 0);" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:11;" lang="CA"><span style="color: rgb(0, 0, 102);font-size:100%;" >Sóc jo, l’únic que m’he sentit culpable de parlar?</span><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-22561751859754253912008-11-07T21:02:00.004+01:002008-11-07T21:11:41.610+01:00els MOTS són MUTS<span lang="CA" style="font-family:georgia;">Ni un preludi de paraules –i doncs, per què les necessitem, si podem fer-ho amb música?—seria capaç de mostrar la màgia de procedència sentimental que ens pot arribar a envair. Hi ha qui afirma que els humans som la única espècie que posseeix sentiments. “Tan sols” li recomano que filosofi un xic més, trobo que no és cert. Altres animals, també les plantes, posseeixen el do d’alegrar-se o patir.
</span> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">La única diferència respecte uns servidors és que aquestes espècies, intel·ligentment, no han desprestigiat esforços inventant el llenguatge verbal, que pretén explicar l’inexplicable: els sentiments.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Només uns individus com nosaltres seriem capaços de crear tal cosa anomenada “idioma”, selectiva, fent que sols aquells o aquelles que l’han après el puguin comprendre, deixant de banda a la resta.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Buscar un culpable és humà: qui va inventar el llenguatge?</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Qui? ¿Qui fou aquell o aquella que desprestigià la força màgica dels sentiments imaginant-se que amb quatre mots comptats podríem expressar-ho tot? Qui s’atreví a desprestigià el cor? ¿Tal vegada és factible posar els pels de punta amb <i style="">subjecte, verb, predicat</i>?</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">No. No sinó hi ha cor. Sense sang a les venes, sense les pulsacions com a batec de la vida, la funció poètica de llenguatge no existiria. Per què <i style="">amor</i> no pot ser <i style="">love?</i> Per què <i style="">pau </i>no pot ser <i style="">Iraq</i>? Per què <i style="">Saragossa</i> i no <i style="">Zaragoza, </i>si desprès no ens agrada que diguin <i style="">Gerona?</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Per què estem segurs que dir <i style="">t’estimo </i>és mostrar un sentiment si ens ho p</span><span lang="CA">ot estar dient una màquina? ¿De debò creiem a uns sons, a un paper escrit, més que a nosaltres mateixos?</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Odiar, sorprendre’s, gaudir, emocionar-se, riure, plorar, somiar, excitar, ser excitat, enyorar... sens el sentir no són tenen sentit. Sens tenir amb qui compartir-los, tampoc. La vida es fa a ella mateixa; els sentiments, ens els creem nosaltres.</span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">El nostre cor no pot “fer un bot” amb un paper, si darrera no hi ha una persona. <i style="">El cor bota? Ja estem amb les metàfores? A sobre volem fer creure que parlem amb més riquesa quan només engrandim<span style=""> </span>el no-res</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><i style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><span lang="CA">Amics meus, els sentiments existeixen, però sempre quedaran reservats i guardats com un tresor inexpugnable. El cor no transmet paraules. Els mots, són muts...</span></p><p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2005/2227506968_c1aeb3273b_b.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 336px; height: 223px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2005/2227506968_c1aeb3273b_b.jpg" alt="" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family:georgia;">
</span></span></p><p class="MsoNormal">
</p><p class="MsoNormal">
</p><p style="text-align: right;" class="MsoNormal"><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" ><span style="font-family:arial;">Per algú que m'ha fet tornat a emocinar...</span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family:georgia;"></span><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-55643187735714375662008-11-05T19:19:00.005+01:002008-11-05T21:24:48.992+01:00És possible?<object width="325" height="244"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/A15S7KNyfoE&hl=en&fs=1&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/A15S7KNyfoE&hl=en&fs=1&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="325" height="244"></embed></object>
<p style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 0);" class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Definir-se humà vol dir de tot; presentar una bondat supèrbia, o una humanitat inexplicable.</span></p><div style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 0);"> </div><p style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 0);" class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">Com a latent mostra de la darrera afirmació trobem els molts conflictes armats contemporanis, o els històrics, immemorables, tan és. Sempre es tracta de dur a terme el mateix: destrossar per... per... per què?</span></p><p style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 0);" class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">La Primer Guerra mundial, el naixament dels enfrontaments bèl-lics moderns, sols n'és un exemple. El material gràfic i literari resultant, tot l'aprenentatge que se'n pot extreure d'un fet així, pot realment servir com una eina per evitar que torni a succeir quelcom semblant?</span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;"> Tal vegada, però de moment no ho ha fet. Oblidem que l'ésser humà es l'únic animal que s'entrebanca dos cops en la mateixa pedra.</span></p><p style="text-align: justify; color: rgb(153, 51, 0);" class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">A mode d'exemple, m'agradaria rellevar la novel-la <a href="http://jep555.idoo.com/rdnal.doc"><span style="font-style: italic;">Res de nou a l'Oest</span></a> <span><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-style: italic;"></span></span>de 1957, dirigida per Stanley Kubrick </span></span><span lang="CA" style="font-family:Georgia;">,<span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" > </span></span><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >d'</span><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" ><span style="line-height: 1.2em;"><span class="ln2">Erich Maria Remarque, escrita l'any 1931, i el film <span><span style="font-style: italic;">Path of Glory</span>, </span><span>de 1957,</span><span> dirigit per Stanley Kubrick</span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" ><span style="line-height: 1.2em;"><span class="ln2"><span style="font-style: italic;">
</span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" ><span style="line-height: 1.2em;"><span class="ln2">Sens cap mena de dubte, aquestes dues obres <i style=""></i>ens mostren, com segurament ho fan molts altres, relats referents a La Primera Guerra Mundial, la cara més odiosa en la que pot arribar a convertir-se la raça humana en situacions límit. Diuen que cap home és dolent per naturalesa, però en determinades situacions, prou clar que queda, actua d’una manera de la que, de segur, desprès se’n penedirà.</span></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span lang="CA">La pel·lícula planteja una situació de dilema, mentre que el fragment de la novel·la il·lustra principalment la part més cruel i inhumana de la guerra: com uns homes que segurament havien resultat agradables pares de família perden la vida cruelment, sense motiu, sens ni tan sols estar d’acord amb els ideals pels que suposadament lluiten o, el que es pitjor, sense saber-los.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquesta guerra, emperò, fou molt més enllà dels milions de morts i els acarnissaments físics i morals. I doncs, com haurien de plantejar-se el seu futur aquells soldats de les trinxeres quan el millor que els hi podia succeir era la mort? Inimaginables són els seus pensaments als nostres ulls. Tan folls estaven, a causa de les bombes, la misèria, el dilema constant entre viure o morir, que en els seus cervells, que tal dia foren sans i racionals, només quedava la part instintiva, de matar per una mort (<i style="">Ull per ulll...</i>)</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span lang="CA">I és que existeix quelcom més miserable que desitjar la mort per no tornar-se foll? Una mort que, a més, vindrà quan algú altre ho decideixi. Perquè si. Tu has de morir perquè un coronel, tot prenent-se un cafè i contemplant les vistes del seu palau, ho ha decidit. Aquest és, doncs, el dilema que se’ns planteja a la pel·lícula: obeir als teus superiors militars, i morir “per la pàtria” o fer cas al teu raonament i quedar-te a rereguarda. No tens elecció. L’atzar pot jugar sempre en contra teva, i ser afusellat per negar-te a complir ordres.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family:georgia;">El principal dilema que es planteja durant tot el film és el de fer cas a una decisió sense escrúpols, o obeir al teu cor. I és que les guerres, a vegades, ens fan oblidar quelcom elemental, tot plantejant-los un dels dilemes més increïbles que ha desenvolupat l’espècie humana, encara sense resoldre: alemanys o francesos, per què no utilitzem la paraula per resoldre els conflictes? Per què matem si qui està davant la nostra arma podria ser el nostre germà, la nostra mare o, fins i tot, nosaltres mateixos? Que arribi el dia en que la pau guanyi a la guerra és desitjat per tots, però, vist el panorama, és possible?</span><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-42730762151515073842008-11-04T23:07:00.003+01:002008-11-04T23:16:08.919+01:00"Brodwaylona"<span style="font-size:100%;"><span lang="CA">Ni que dir-ho cal, la necessitat de l’oci, de desconnectar de la rutina cada cop més marcada i monòtona, ha fet augmentar significativament l’oferta d’entreteniment existent, a l’hora que genera demanda, en alguns casos sobrada. Però no a tots els camps artístics i escènics ho ha fet d’igual manera.<span style=""> </span>Les orquestres simfòniques ofereixen concerts familiars, els teatres abonaments a preus populars, i les biblioteques cada cop més xerrades, col·loquis i activitats diverses. Però és cert que, malgrat això, potser per preu, per comoditat, fins i tot per manca </span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">d’hàbit, hi ha qui troba moltes ofertes d’oci i cult</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">ura abans que les del teatre.<o:p></o:p></span></span> <p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></p><div> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">Vista la situació, la temporada passada, diverses companyies teatrals i les principals sales barcelonines van apostar per oferir en gran mesura una oferta teatral nova: els musicals, adreçats a un nou perfil de públic poc assidu a teatre. A <i style="">grosso modo </i>semblen haver encertat amb l’aposta, doncs l’actual temporada teatral barcelonina, encara en bolquers, presenta una gran oferta d’aquest gènere. Hi ha, fins i tot, qui ja ho ha comparat mig amb ironia, mig vulgarment, la capital catalana amb <i style="">Broadway.</i></span></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm4.static.flickr.com/3016/2942930783_3f28a6891a_b.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 272px; height: 184px;" src="http://farm4.static.flickr.com/3016/2942930783_3f28a6891a_b.jpg" alt="" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><i style=""><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">La principal diferència, emperò, entre l’oferta de la ciutat comtal i la de “La Gran Poma” és que en el cas de la darrera, els musicals són el gènere teatral que monopolitza els cartells lluminosos. A Barcelona, hi trobem més varietat.</span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">I en la varietat hi és el gust. L’oferta de la capital catalana<span style=""> </span>no fa més qu</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">e </span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">afirmar aquesta cita. L’espectador no sols pot triar entre els gèneres teatrals més clàssics</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"> o dec</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">antar-se per l’aposta del musical sinó que, en el cas que es aposti per aquest darrer, disposa d’</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">u</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">na extensa oferta per escollir. A cartellera hi trobem musicals “de franquícia”<span style=""> </span>que ja han triomfat a </span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">Europa o a Estats Units, com <i style="">Mamma Mia, </i><span style=""> </span>basat en les cançons del popular grup ABBA –tot un fenomen d’obra— o els <i style="">Made in Catalunya, </i>d’on podem destacar <i style="">Què-El nou musical, </i>que imita l’estil més habitual d’aquest gènere, o la, per alguns, agosarada idea, d’adaptar <i style="">Aloma </i>al ritme d’aquest nou</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"> gènere. D’aquesta empresa se n’ha fet càrrec la comp</span></span><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">anyia Dagoll Dagom, que ja feu triomfar l’obra guimeriana <i style="">Mar i Cel</i> la darrera temporada adaptant-la també a musical.<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;"><span lang="CA">Poden els clàssics catalans, degudament modificats, triomfar i ser acceptats pel públic <i style="">Off-Broadway</i>? Per a molts, poder-ne, poden –ja ho han demostrat--, però les exigències dels espectadors són canviats, creixents i no poques. Caldrà fer valoracions, però de moment caldria esperar a concloure la temporada.</span></span></p><p style="text-align: justify;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:100%;">
</span></p><div style="text-align: right;"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >Josep Andreu Palacios</span>
</div><p style="text-align: right;" class="MsoNormal"><span style=";font-family:Calibri;font-size:11;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-8994761716599302992008-11-01T22:13:00.005+01:002008-11-01T22:33:55.108+01:00Un xic d'amor idealitzat... i al.lucinant<p class="MsoNormal" style="text-align: center;font-family:georgia;"><span lang="CA"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">
</span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;font-family:georgia;"><span lang="CA"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Simplement al.lucinant</span></span>
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">L’Adrià no era pas un noi massa cor</span><span lang="CA">rent que diguéssim, era... com us ho diria? Poc comú (és una manera fina de parlar). Tot i que el que va passar aquell dia realment va estar fora d’òrbita. Bé, de fet això no li va ocórrer a ell, sinó al seu amic Oriol, que, pel que </span><span lang="CA">sembl</span><span lang="CA">a, estava encara més <i style="">torrat</i> que ell. </span><span lang="CA">L’escena va ser certament divertida. Us ho juro: probablement pocs de </span><span lang="CA">vosaltres v</span><span lang="CA">eureu </span><span lang="CA">una escena tan insòlita en tota la vostra vida.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2316/2223145531_08efd8aaa3_o.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 271px; height: 203px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2316/2223145531_08efd8aaa3_o.jpg" alt="" border="0" /></a></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Comença</span><span lang="CA">rem situant-nos, si us va bé. Era un dia d’escola </span><span lang="CA">q</span><span lang="CA">ualsev</span><span lang="CA">ol,</span><span lang="CA"> un </span><span lang="CA">dimarts: d’aquells dies que no tenen res d’especial i que en el fons, pel meu entendre, no servei</span><span lang="CA">xe</span><span lang="CA">n de massa. Bé, al que anàvem. Dimarts, primera hora del matí, matemàtiques. L’Oriol, m</span><span lang="CA">és </span><span lang="CA">aficionat a les classes d’anatomia nasal que als números, intentava trobar petroli on mai</span><span lang="CA"> n’hi </span><span lang="CA">havia hagut, allà, tot dissimulant, a la seva cadira de l’última fila (com no). De fet, a e</span><span lang="CA">n Carles, el professor, no semblava importar-li massa que l’Oriol estudiés el seu nas. Semblava </span><span lang="CA">més preocupat per la conducta de l’Adrià que, com sempre, </span><span lang="CA">intentava quedar-se amb alguna idea del temari de naturals el qual hauria de posar a prova a la següent hora.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">-Adrià, fot el camp! –etzi</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">bà de sobte el professor- n’estic fart que estudiïs una altre assignatura a la meva hora!</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Sense importar-li molt, doncs, l’Adrià, gesticulant una cara de despreocupació total va enfilar camí de la biblioteca (si, aquell lloc on se suposa que hi van els que estudien però després, en el cas de les escoles, acaba ple de gent expulsada de classe). Abans de sortir de l’aula, però, digué:</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;font-family:georgia;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA"><span style="">-<span style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;font-size:7;" > </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Però si no ha estat culpa meva! El llibre era de l’Oriol i jo sols l’estava ajudant, ja que sembla tenir problemes amb això dels isòtops i del canvi de neutrons i...</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;font-family:georgia;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA"><span style="">-<span style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;font-size:7;" > </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Mmm... així doncs, Oriol, no saps comp</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;font-family:georgia;"><span lang="CA">tar el nombre d’isòtops dels àtoms dels teus mocs, oi? –va fer el professor cridant encara més- doncs potser podries anar a la biblioteca a buscar un llibre sobre el tema, no trobes?</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">I aquí els teniu: els dos aplicats de la classe a</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">nant –per variar- cap a la seva segona residència anomenada <i style="">biblioteca de l’institut</i>. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">A mi, si voleu que us sigui franca, no m’estranyaria entrar un dia allà i trobar-me un “piset” allà, muntat pels veterans <i style="">expulsatsadiari</i> amb vistes a la secció de revistes i tot. Sí, sí, els professors els anomenem d’aquesta manera als que ens solen “amenitzar” l’hora de guàrdia a la biblioteca. Aquell dia, però, fou diferent: em trobava alegre, desperta, no sé com us ho diria... tenia el pressentiment que alguna cosa rutllaria, no sé per què... Fins i tot m’agradava el meu somriure (cosa estranya, certament). Així que quan entraren aquells dos, vaig tenir l’impuls, no em pregunteu per què, de preguntar-los què havia passat.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Aquesta història no la sé tan de</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">talladament bé per les “minucioses” explicacions d’aquells dos d’<i style="">expulsatsadiari</i>, sinó per... bé, us explicaré el perquè després. Segueixo, doncs: el meu impuls d’aquell dia em va fer, inexplicablement, sentir compassió per aquell parell, i vaig voler anar a parlar amb en Carles quan acabés aquella hora.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Així ho vaig fer, doncs. Al final haig d’acabar donant les gràcies als <i style="">expulsatsadiari.</i> En Carles semblava llavors molt interessat per solucionar aquell problema quan hi vaig parlar. Insistia i insistia que tenia ganes d’acabar amb el mal comportament al món sencer. I tot insistint, va oferir-me també un cafè calentet, tenint en compte que cap dels dos tenia classe a la següent hora (compadeixo en Ricard, el de Naturals del grup de l’Adrià i l’Oriol). </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Una hora i mitja! Una hora i mitja acabàre</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">m parlant jo i en Carles sobre comportament... al final fins i tot, sense adonar-nos-en, estàvem xerrant de la nostra propia conducta. Per desgràcia, després del pati els dos teníem un grup, així que quan sonà el timbre </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">que marcava el final de l’esbarjo, em va somriure, posant la cara més preciosa que he vist en me vida, i quasi dissimuladament va fer encaixar per un instant els seus tendres llavis contra els meus. Quasi no vaig poder sentir el que em va dir a cau d’orella i que mai oblidaré –Sandra, ets el meu àngel de la guarda-.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA">Sí, ho heu endevinat: ambdós estàvem solters i... en fi, la vida, com n’arriba a ser. De fet, d’això en farà uns quants anys ja (em penso que l’Oriol té títol universitari i tot!). Com deduireu, tot això i més que us explico sobre <i style="">expulsatsadiari</i> d’aquells llavors 3r A, ho sé gràcies a en Carles, el meu marit.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p> <p class="MsoNormal" face="georgia" style="text-align: justify;"><span lang="CA">No ho trobeu? És simplement al·lucinant!</span></p><p class="MsoNormal" face="georgia" style="text-align: right;">Josep Andreu Palacios Caballero
</p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-28332320169290794272008-10-31T23:52:00.005+01:002008-11-01T22:12:49.901+01:00L'amor em fa fàstic!<span style="line-height: 115%;font-size:10;" lang="CA"><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 102);font-family:georgia;font-size:100%;" >Ho digué Mercé Rodoreda, en boca d'</span><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 102);font-family:georgia;font-size:100%;" >Aloma. </span><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 102);font-family:georgia;font-size:100%;" >O </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 102);font-family:georgia;font-size:100%;" >Aloma, </span><span style="font-family:georgia;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 102);font-size:100%;" >en mans de Mercé Rodoreda...</span><span style="color: rgb(102, 0, 0);font-size:130%;" >
</span></span></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; color: rgb(51, 0, 153); font-weight: bold;"><span style="line-height: 115%;font-size:10;" lang="CA"><span style="font-family:georgia;"><span style="color: rgb(102, 0, 0);font-size:130%;" >L'amor em fa fàstic!</span>
</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Potser per ideologia, potser per imposició, potser per genètica, fins i tot, qui sap si per amor.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Certament, determinar perquè una persona sent una cosa o altre davant d’un fet –un sentiment en aquest cas—no és fàcil. Hi ha tantes variables que poden constituir i construir els pensaments d’una persona, que és gairebé impossible, en la majoria de cassos, donar un sol argument que expliqui el per què d’allò que sent.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">En tot cas, emperò, és cert que existeixen uns punts en els quals la majoria de gent està d’acord a l’hora de descriure l’estructura dels sentiments. La manera com certa persona ha arribat a veure la vida ha estat condicionada, de segur, per les seves pròpies experiències i sensacions. Vingudes per atzar, de la mà del destí, sense desitjar-ho, però amb una redundància tal, que ens faran canviar la manera de veure el món, i per sempre. Fins i tot sense voler-ho.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Existeixen moments de la nostra vida que, per molt que no ho desitgem, se’ns quedaran immòbils al cervell, com si de roent foc foren.<span style=""> </span>Aquest<span style=""> </span>serà, doncs, el motiu pel qual una persona, ja madura, pot arribar a concloure, i amb total convenciment “<i style="">l’amor em fa fàstic”.<o:p></o:p></i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Però... abans de res. Què és l’amor? L’oració inicial de l’obra <i style="">Aloma</i> ens planteja molts dubtes. El primer que ens preguntem, sorpresos, és què ha hagut de succeir per tal de que aquesta afirmació tan redundant ocupi els inicis d’una obra. Potser sentirem pena, admiració i, fins i tot,<span style=""> </span>ganes de endinsar-nos en la novel·la. Però el que segurament mai arribaríem ni a pensar és que, de fet, al llegir aquesta frase estem interpretant l’amor des del nostre punt de vista, i a resultes d’això, ens sorprenem –o no— al veure tal afirmació. Doncs amb molta probabilitat si ens sentim bocabadats al llegir-ho és perquè, als nostres ulls, l’amor és diferent.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Mai ningú ha arribat a posar-se d’acord al descriure’l . L’amor és un ítem filosòfic; no hi ha possible conveni científic per definir-lo. La ciència ha arribat a poder explicar la reacció química que els cossos humans experimenten al sentir desig, però més enllà d’això, aquesta paraula, igual en significant des de fa segles, destaca per l’enorme quantitat de significats diferents que se li han atribuït al llarg de la història.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">Cultura, religió, edat, classe social, genètica, atzar... són molts els factors que ens condicionen a l’hora de sentir una o altre cosa al referir-nos a l’amor. Cap afirmació és la encertada. Amor per la pàtria, per la religió, amor pel sexe, per compromís, per combatre la soledat, amor fantàstic o amor fastigós. Què més dóna? Tot depèn de com ens hagi tractat l’amor; és l’estimació a una persona? O és que encara es mata “<i style="">perquè era meva”</i><span style=""> </span>i se li’n diu amor? Amor impossible? Amor d’amagat? Amor per conveniència? –Sí, Aloma, pot fer fàstic– Amor d’insomni o amor de malson?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="line-height: 115%;font-size:100%;" lang="CA">L’amor és només el nom de la capital italiana al revés, o pot esdevenir l’excusa perfecte per matar? L’<i style="">Himne de l’Alegria</i> o el <i style="">Rèquiem? </i>Una dissonància al cor o un perfecte acord tríade? És només un instint, el de reproducció, o prové de la part racional? Què és i que pot ser l’amor?<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;font-size:10;" lang="CA"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >Continuem filosofant...</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;">Josep Andreu Palacios Caballero</p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm3.static.flickr.com/2119/2243895522_b04eeb4dd8_o.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 329px; height: 236px;" src="http://farm3.static.flickr.com/2119/2243895522_b04eeb4dd8_o.jpg" alt="" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="line-height: 115%;font-size:10;" lang="CA"><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-9216884155476719792008-10-31T23:30:00.008+01:002008-11-01T00:38:20.281+01:00Dos quarts de vuit a la Plaça Catalunya<p class="MsoNormal" style="font-family: georgia;"><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(51, 51, 255);">Metro i tren | un banc ple d'històries | tren i metro</span></span>
</p><p class="MsoNormal" style="font-family: georgia;">Dos quarts de vuit! Ja falta menys per el cap de setmana: vuit hores menys. Bé, la veritat és que no em puc pas queixar de la meva feina, ni del meu sou, i suposo que tampoc, al cap i a la fi, de la meva vida. Però se’m fa un xic difícil haver de comptar les hores que em queden abans de les vacances d’estiu. No perquè siguin moltes, insisteixo, ans el contrari: d’aquí a poc deixaré una etapa de la meva vida.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:georgia;"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">“Do, mi sol do... via u: Cerdanyola Universitat, Sant Cugat, Rubí i Martorell”<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">Uf! Quina enveja! Que tendres que se’ls veu a aquests dos d’aquí al costat tan tendrament i fortament agafadets i petonejant-se. Quina edat deuen tenir? Divuit anys? Potser ni hi arriben. Ai, si jo pogués tornar cinquanta-cinc anys enrera!<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">“Do, mi, sol, do... via dos: Hospitalet de Llobregat”<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">I aquesta canalla? Quants anys deuen tenir? Deu potser? Quina patxoca que fan i que graciosos que se’ls veu. I que contents! Tots amb la seva gorra d’esplai i carregats fins dalt amb aquestes motxillotes! Sembla que vagin d’acampada, cap allà a la Cerdanya diria jo... Que bé que estaria jo ara anant de campaments, i com gaudiria! Els demanaria d’acompanyar-los, però em temo que no em voldran. Tot i que pel que fa a mi, m’hi veig amb cor, i amb molt de cor.<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">“Do, mi sol, do... via u: Puigcerdà”<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">Ostres, i us heu fixat en aquest nadó? Nen o nena, no sé pas què deu ser. Potser no té ni setmanes. Que innocent i plàcid se’l veu, dormint en el seu cotxet. No sap encara com d’emocionant i entremaliada n’arriba a ser la vida allí fora. Deu n’hi do! Com m’encanten els nens petits! Ells, en un extrem de la vida, i jo, en un altre...<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">“Do, mi, sol, do... via u: Molins de Rei”<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">Què és això que duu a l’orella aquest noi? Quina forma més estranya que té! Ah, sí! És un telèfon d’aquests moderns que els pots portar a tots llocs i truquen sense fil. I que mudat que va! La quarantena ben bona la deu tenir. Segur que és executiu d’alguna empresa.<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">“Do, mi, sol, do... via u: Mataró”<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal">Aquest! Aquest és el meu tren! Guaita’l, ja arriba! Creuem els dits perquè tingui<span style=""> </span>sis vagons i no haguem de córrer. Un, a la meva edat, ja no està per moure tant les cames. Encara que sí que trobo que ja les he mogudes prou a la vida. Hi ha seients lliure, que bé! I, a sobre, puc triar!<o:p></o:p></p> <p style="font-family: georgia;" class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:Arial;"><span style="font-family:georgia;">“Pi, pi, pi, pi...”</span></span></p><p class="MsoNormal">Portes tancades, ens en anem, queden només dos dies per jubilar-me!</p><p style="text-align: right;" class="MsoNormal">
</p><p style="text-align: right;" class="MsoNormal">Josep Andreu Palacios Caballero
<span lang="CA" style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span></p>
<span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><p class="MsoNormal" style="font-family: georgia;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://jep555.idoo.com/bancs.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 379px; height: 330px;" src="http://jep555.idoo.com/bancs.jpg" alt="" border="0" /></a></p></span></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><p face="georgia" class="MsoNormal"><span style="font-size:78%;"><span style="font-weight: normal;font-family:arial;" ><span style="font-style: italic;">Foto: Bernat Borràs, trenscat.cat</span></span></span>
</p></span></span>
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><p face="georgia" class="MsoNormal">
</p></span></span>
<span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;"><p face="georgia" class="MsoNormal"><o:p></o:p></p></span></span></div><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">
<span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">
</span></span></span></span>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-318221551008609519.post-63464806830880121182008-10-31T23:21:00.006+01:002008-11-01T00:06:37.271+01:00L'inici...<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-family:georgia;"><span style="color: rgb(51, 0, 153);font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;">començo a immutar</span></span><span style="color: rgb(51, 0, 153);">...</span>
</p><p class="MsoNormal" face="georgia" style="text-align: justify;">I ningú ha dit que la vida fos fàcil. Qui sap què passaria si naixéssim ensenyats. Tot i que durant llargs temps la busca de la perfecció en l’ésser humà ha sigut (i continua essent) una qüestió de prioritat, aquesta no existeix. I, qui sap: tal vegada això és una avantatge. A ningú li saben a glòria els errors, els propis o els dels éssers estimats; però d’utilitat, al meu entendre, en tenen.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;">Hi ha individus –segurament més dels que ens pensem—que en certs moments de la vida potser s’hagueren estimat no haver nascut. I doncs, humanament, a voltes ens és més còmode i fàcil evitar un error que enfrontar-nos-hi. Fins i tot, n’hi ha qui els nega. Una manera de maltractar-se a un mateix. La vida, no ve amb manual d’instruccions. Però de vegades el necessitaria. Tot i que... no hi ha una sola manera de resoldre els problemes. N’hi ha d’altres que, potser ignorant els límits humans, dins un paradigma d’innocència i inconsciència, desitjarien poder canviar el que ja és fet. Tornar al passat per retocar el present. Somiar. <o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;">Per sort o desgràcia, i és una de les poques coses totalment objectives que es poden dir en aquesta vida, el que ha passat, passat està. Inamovible és.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;">Absolutament tots els pobles que han habitat el planeta han intentat cercar alguna manera de vida després de la mort, i la possibilitat de poder canviar fets distants en el temps (d’aquí, la no puc coneguda expressió llatina tempus fugit). Però no s’ha trobat. Al meu entendre, d’aquestes pors humanes han sorgit les religions, doncs sols cal fixar-se que la majoria d’elles estan centrades en forces superiors i divines que suposadament es troben un cop s’acaba la vida que tots coneixem.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;">I llavors? Si els errors no es poden corregir, què passa? Ens conformem en ignorar-los, fer veure que no existeixen?<span style=""> </span>Perquè, no ens enganyem, tots cometem accions, tots pensem coses de les que desprès, tard o d’hora, ens n’en penedim. Cal llavors buscar la millor part de tots els errors: aprendre’n. Créixer. El saber humà comú, així com el personal de cada habitant de la terra no és si no el seguit de solucions que hem trobat per a les mancances. De la mancança de comunicació, va néixer la paraula, primer oral, més tard escrita. Quan els nostres avantpassats no podien caçar, van descobrir la ramaderia. El nostre entorn està ple de solucions a mancances i problemes.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;">Tots sabem que les guerres poden acabar, que fou un error començar la Primera Guerra Mundial, i la segona, així com tots els conflictes que han succeït i succeeixen en aquest instant. Però al mateix temps ens segueix latent el cervell dels instints, que vol fer-nos tenir el poder exclusiu utilitzant la violència. Aquest cervell que ha de conviure al nostre cap amb el racional, que aprèn dels errors, per no tornar-los a cometre.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: georgia;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family:Calibri;"><span style="font-family:georgia;">El millor d’un error és que podem no tornar-lo a cometre. I que consti: ningú ha dit que la vida fos fàcil.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;">Josep Andreu Palacios Caballero
<span lang="CA" style="font-family:Calibri;"><o:p></o:p></span></p>Jephttp://www.blogger.com/profile/17963713517127807240noreply@blogger.com0