"Brodwaylona"

Ni que dir-ho cal, la necessitat de l’oci, de desconnectar de la rutina cada cop més marcada i monòtona, ha fet augmentar significativament l’oferta d’entreteniment existent, a l’hora que genera demanda, en alguns casos sobrada. Però no a tots els camps artístics i escènics ho ha fet d’igual manera. Les orquestres simfòniques ofereixen concerts familiars, els teatres abonaments a preus populars, i les biblioteques cada cop més xerrades, col·loquis i activitats diverses. Però és cert que, malgrat això, potser per preu, per comoditat, fins i tot per manca d’hàbit, hi ha qui troba moltes ofertes d’oci i cultura abans que les del teatre.

Vista la situació, la temporada passada, diverses companyies teatrals i les principals sales barcelonines van apostar per oferir en gran mesura una oferta teatral nova: els musicals, adreçats a un nou perfil de públic poc assidu a teatre. A grosso modo semblen haver encertat amb l’aposta, doncs l’actual temporada teatral barcelonina, encara en bolquers, presenta una gran oferta d’aquest gènere. Hi ha, fins i tot, qui ja ho ha comparat mig amb ironia, mig vulgarment, la capital catalana amb Broadway.

La principal diferència, emperò, entre l’oferta de la ciutat comtal i la de “La Gran Poma” és que en el cas de la darrera, els musicals són el gènere teatral que monopolitza els cartells lluminosos. A Barcelona, hi trobem més varietat.

I en la varietat hi és el gust. L’oferta de la capital catalana no fa més que afirmar aquesta cita. L’espectador no sols pot triar entre els gèneres teatrals més clàssics o decantar-se per l’aposta del musical sinó que, en el cas que es aposti per aquest darrer, disposa d’una extensa oferta per escollir. A cartellera hi trobem musicals “de franquícia” que ja han triomfat a Europa o a Estats Units, com Mamma Mia, basat en les cançons del popular grup ABBA –tot un fenomen d’obra— o els Made in Catalunya, d’on podem destacar Què-El nou musical, que imita l’estil més habitual d’aquest gènere, o la, per alguns, agosarada idea, d’adaptar Aloma al ritme d’aquest nou gènere. D’aquesta empresa se n’ha fet càrrec la companyia Dagoll Dagom, que ja feu triomfar l’obra guimeriana Mar i Cel la darrera temporada adaptant-la també a musical.

Poden els clàssics catalans, degudament modificats, triomfar i ser acceptats pel públic Off-Broadway? Per a molts, poder-ne, poden –ja ho han demostrat--, però les exigències dels espectadors són canviats, creixents i no poques. Caldrà fer valoracions, però de moment caldria esperar a concloure la temporada.

Josep Andreu Palacios