els MOTS són MUTS

Ni un preludi de paraules –i doncs, per què les necessitem, si podem fer-ho amb música?—seria capaç de mostrar la màgia de procedència sentimental que ens pot arribar a envair. Hi ha qui afirma que els humans som la única espècie que posseeix sentiments. “Tan sols” li recomano que filosofi un xic més, trobo que no és cert. Altres animals, també les plantes, posseeixen el do d’alegrar-se o patir.

La única diferència respecte uns servidors és que aquestes espècies, intel·ligentment, no han desprestigiat esforços inventant el llenguatge verbal, que pretén explicar l’inexplicable: els sentiments.

Només uns individus com nosaltres seriem capaços de crear tal cosa anomenada “idioma”, selectiva, fent que sols aquells o aquelles que l’han après el puguin comprendre, deixant de banda a la resta.

Buscar un culpable és humà: qui va inventar el llenguatge?

Qui? ¿Qui fou aquell o aquella que desprestigià la força màgica dels sentiments imaginant-se que amb quatre mots comptats podríem expressar-ho tot? Qui s’atreví a desprestigià el cor? ¿Tal vegada és factible posar els pels de punta amb subjecte, verb, predicat?

No. No sinó hi ha cor. Sense sang a les venes, sense les pulsacions com a batec de la vida, la funció poètica de llenguatge no existiria. Per què amor no pot ser love? Per què pau no pot ser Iraq? Per què Saragossa i no Zaragoza, si desprès no ens agrada que diguin Gerona?

Per què estem segurs que dir t’estimo és mostrar un sentiment si ens ho pot estar dient una màquina? ¿De debò creiem a uns sons, a un paper escrit, més que a nosaltres mateixos?

Odiar, sorprendre’s, gaudir, emocionar-se, riure, plorar, somiar, excitar, ser excitat, enyorar... sens el sentir no són tenen sentit. Sens tenir amb qui compartir-los, tampoc. La vida es fa a ella mateixa; els sentiments, ens els creem nosaltres.

El nostre cor no pot “fer un bot” amb un paper, si darrera no hi ha una persona. El cor bota? Ja estem amb les metàfores? A sobre volem fer creure que parlem amb més riquesa quan només engrandim el no-res

Amics meus, els sentiments existeixen, però sempre quedaran reservats i guardats com un tresor inexpugnable. El cor no transmet paraules. Els mots, són muts...

Per algú que m'ha fet tornat a emocinar...