dissabte, 23 de maig del 2009

Estimat diari...

I després d'uns quants dies desaparegut, i no sense motius (bé, això crec jo), intentaré reprendre el fil del que anava dient... He tornat per quedar-m'hi...

Estimat diari:

Què se'n podria dir d'un dijous com avui? Sé que per a molts anar-se'n vius al llit és el més important d'aquesta nit. D'altres, ara s'ho estan passant tan bé que l'últim que desitgen és anar a dormir, fins i tot hi ha qui no voldria haver-se despertat, tal vegada ara són morts, qui sap.

Ho sé, ho sé, sempre que em vulgui queixar, com diu la meva mare, haig de tombar el cap per poder veure aquells a qui la raó (o la bogeria) no deixarà avui tancar els ulls. Sé que avui dormiré, i em tranquil·litza, ja saps que el meu fort no é

s l'insomni, però de segur ho faré inquiet. Avui, per molt que altres diguin, ha estat un dia per recordar. Bé, potser quan de gran passi els ulls sobre aquestes pàgines, per sort, ja me n'hauré oblidat, i el record perdurarà exclusivament en aquest diari. Ans per demà segur que no se m'oblida, i per demà passat, i l'altre...

Va, no facis aquesta cara, ara t'ho explico. Potser la introducció ha estat massa impetuosa, perdona'm, no et volia espantar. No ha estat tan greu com aquell dia que... ja saps, però quan succeeix quelcom que em trasbalsa ho necessito parlar. Ha estat a l'institut, sí, com sempre, no hi puc fer res s

i la meva vida social no traspassa les fronteres d'aquella presó. Si sabessis tot el que m'arriba a passar i no et puc dir... no tens tantes pàgines per poder escriure-ho i si m'haguessis d'escoltar ja te'n hauries cansat.

Com... com dir-te que ja no puc més? Que n'estic fart de la gran bogeria d'aquell edifici? De la hipocresia i de la feblesa, d'un sistema que sembla fet per contradir-se, on sinó vas a classe perquè ho trobes avorrit i creus que a casa, mirant la viquièda, aprendràs més, ets home mort? On sinó vomites a l'examen allò que posa al llibre no vals res. No si val a raonar, a qüestionar allò que és escrit o explicat, fins i tot a classe de filosofia. Sabies que la filosofia és l'estudi metòdic i crític de la realitat, segons l'IEC? Vés per on, a classe, aquest estudi de l'eterna realitat es limita als fulls del llibre de torn.

Però la incoherència que m'ha tocat viure avui és una altra. Sé que és difícil, però intentem mirar-ho des d'una òptica objectiva: anar a l'institut suposa, molts dies, haver de suportar sis hores d'assignatures i temaris que no suportes. I així, hores més, hores menys, tots els dies de la setmana. Resulta que el sistema té un mètode “infal·lible” per no desmotivar els alumnes de l'aprenentatge. 

Quan es nota l'absència d'un d'ells més del que es considera que és debut, l'expulsen del centre, li donen vacances. Que ignorants... creuen que així el subjecte en qüestió reflexionarà sobre el seu “mal acte” privant-se de no poder omplir-se de coneixements. M'agrada la idea d'apagar el foc amb gasolina. Saps? Crec que en realitat això és una anticipació al que ara se'n diu un ERO temporal. Ens estan preparant per al futur. Ells només obeeixen ordres i es renten les mans, ningú té prou força de voluntat per rebel·lar-se contra això, ves a saber on acabarà qui obri la boca...

Avui m'ha tocat a mi. No puc evitar que em sàpiga greu, no ho trobo just. Tres dies d'expulsió per haver preferit el llit a la cadira.

En realitat, per molt que em molesti, hauria d'estar agraït per aquest gest. Ara per fi podré dormir, podré despertar-me serè durant tres dies escollint què vull fer. Per fi podré llegir, i escollir el què sense la pressió d'un examen. Podré tocar el violí i sortir a passejar. Podré fer fotos, caminar sense pressa, i contemplar el mar des d'una terrassa. Si tingués més temps m'acostaria Escòcia i coneixeria nova gent, apr

endria anglès i a l'hora m'ho passaria bé. Per fi tindré tres dies de llibertat, tres dies on podré aprendre de la vida que viuré, que, de segur, serà més enllà dels pupitres.

Bé, mira, saps que? Ara ja em trobo millor. Sé que dormiré plàcidament perquè demà no em sonarà el despertador.

Bona nit...

2 Comentários:

Anònim ha dit...

jeeep soc laida!
nose si tenrecordes de mi ¬¬
mencanten els teus textos!
apa vagi bé :)

Maria ha dit...

Precioses paraules*0*

Introdueix el teu correu:

Gràcies

Clicky Web Analytics

Mots muts © 2008 Template by Dicas Blogger.

TOPO