dilluns, 24 de novembre de 2008

És dilluns

Ja sé que ho sabeu...

És dilluns i escric aquest text dins el llit, ara són les deu de la nit i el dia s’acaba. Sé que és una estupidesa escriure sobre un dia normal i corrent, sobre el que podríem anomenar “la rutina diària”, però crec que d’aquell “dia a dia” que tant ens acostumem a queixar, se’n pot treure alguna cosa més que interessant.. Vull dir que... ja sé que a ningú li agrada anar a treballar, ni anar a escola generalment, però... no sé, he estat pensant i m’he adonat que si al cap i a la fi ho haurem d’acabar fent per collons, millor que surti de nosaltres mateixos. És per això que us volia resumir el dia que he passat jo avui. Segurament no hi trobareu cap cosa d’interessant (crec que no la té) però potser fins i tot si fingiu que us ha acabat agradant, us sorprendreu i, tal vegada, hi trobareu quelcom d’interessant. Qui sap. Tal vegada us hi sentiu identificats...

Bé, doncs avui, com cada dia, m’he despertat amb el soroll de l’alarma comuna que, de pas sia dit, sol sonar cap a les 7 del matí a moltes llars del món. Com us podreu imaginar el primer que he fet ha estat... ha estat... bé, aquí cadascú que imagini el que vulgui... Deixem-ho en que he obert els ulls i sense perdre ni un minut, no sens deixar la son grandiosa que em podia, he anat cap a la cambra de bany per dutxar-me. Ho he fet i després d’eixugar-me i vestir-me he baixat a esmorzar. De fet, d’aquest primer moment del dia no me’n recordo massa degut a la son. He vist que plovia i sense massa preocupació he començat a esmorzar. A l’acabar, un cop d’ull a l’horari d’avui i m’he preparat els llibres d’acord amb el que posava. És maco preocupar-se pels llibres i no agafar el paraigües un de tempesta... no? En fi, tot seguit, i sense cap cosa més a fer, m’he acomodat al sofà esperant que arribés l’hora de sortir cap a l’institut...

Ja veieu que n’és d’interessant, oi? Només una observació: Què hauria passat si l’aigua calenta de la dutxa s’hagués acabat? Haig de donar gràcies a la companyia elèctrica per fer possible que això no hagi passat. Sí, més d’un dia m’ha passat. A vosaltres no? És una sensació molt agradable, us la recomano. Dutxa d’aigua freda per a un bon començament de setmana. Com a mínim, et refresca les idees, encara que sigui literalment. Reclamacions, al fons a l’esquerra. Segueixo...

He sortit cap a l’institut i, oh líric firmament, evidentment, estava plovent. Sense cap novetat m’he trobat com cada dia amb els meus amics i hem pujat junts cap a l’institut. Dilluns: Primera hora, Català. M’han entregat un examen que feia dues setmanes havia realitzat: 7,77: número rodó (que bé! l’últim el vaig suspendre amb un 4,97...) Segona hora: Matemàtiques; res a comentar. Tecnologia. Seguint el model de les mates també molt tranquil·la. I Naturals. Aquesta última ha estat una mica més moguda. Com sempre, tothom xerrant. Al cap i a la fi, però, això no se’n va del que passa quasi a diari.

El migdia també molt tranquil (veieu com ja us he advertit que no ha passat res de massa interessant avui...), el dinar ha consistit en unes pizzes pre-cuinades amb sabor a plàstic i a un iogurt mínimament comestible, per tant passem a la tarda.

Tarda: Inpresentable, incrementable i excrementable. Socials: Els castells medievals. A segona educació física (Buf!!!) com sempre hem començat un quart d’hora tard i hem estat 10 minuts corrent al voltant del pati, després una mitja hora de jocs i cap a casa. (A mi, les tardes em passen molt ràpid... a vosaltres, no?)

A l’arribar a casa he berenat pa amb xocolata (de fet és l’únic que he pogut preparar) i m’he posat a fer els deures: cinc exercicis de matemàtiques, estudiar per una prova de Naturals (com sempre el nostre grup va més lent que els altres degut a les nostres boques...) i acabar un treball de Tecnologia.

Per mi que aquí s’ha acabat el dia, quan he acabat els deures m’he posat a fer el dropo i a mandrejar i com sempre m’he estirat al sofà a mirar la “tele” (el “TN”), he sopat i ara... tinc son, bona nit!

Una porqueria de text, inventat... (bé, de fet modificat, el vaig escriure fa tres anys) pel que podia haver estat una merda de dia.

Personalment sempre m'he decantat cap a la dreta a l'hora de mirar el calendari gregorià. Divendres més que dilluns. Però certament: el nom dels dies -i encara més, els dies en si, no oblidem que és un invent humà- no trobo que tingui potestat supersticiosa. Són el que volem que siguin. Les petites coses i diàries, juntes, fan més que l'extraordinari. L'error és que no sabem on vàrem deixar la cola i, per tant, no les podem enganxar. Bona setmana!
I de regal, humor fàcil. I per què renunciar-hi?

1 Comentário:

Laura ha dit...

odio els dilluns, i els dimarts, i els dimecres, no importa, tots son una.. xD

i per molt que un intenti pensar que no... somiar es gratis (o aixó diuen)
=ment els teus dies son millors que els meus xd

Introdueix el teu correu:

Gràcies

Clicky Web Analytics

Mots muts © 2008 Template by Dicas Blogger.

TOPO