Serveix?

“Això no serveix per res”

M’ho van assegurar l’altre dia.

Què és la utilitat? De que serveix? La definició de “utilitat” diu... Què és el que diu la definició de “utilitat”? És profitós dir que quelcom no és útil?

Si ens poséssim a aprofundir en el tema, encara que només fos una mica, muntaríem una improvisada taula de debat –cosa molt humana—que ens donaria per un bon debat. Què és útil? I que no ho és? M’havia semblat entendre, dubto si per una llegenda urbana, que tota realitat és subjectiva. Que, de fet, la realitat com a tal no existeix. Existeixen maneres d’interpretar-la. Era una impressió meva?

“Heil Hitler!” Això és un dogma pels nazis. D’altres potser cridarien Yes, we can. Útil? Qui sap. Que els hi preguntin als jueus. Ells potser experimentin alguna sensació diferent a la dels feixistes davant aquest càntic de... glòria? Compassiva no, segur.

I un llibre? De que serveix? Culte per alguns, paper per netejar-se (el cul) per d’altres. O netejar cultes. De debò, una eina d’evasió? De debò una eina? O un plaer? Camí de dispersió? O ambdues coses. Tu llegeixes, què hi dius?

Centrem-nos ara en una part més útil de la utilitat. Reivindicar. És útil? Fer voler canviar les coses o canviar les coses volent fer –que no és el mateix—és útil? Exercir tal repressió sobre opinions diferents a la nostra, millorarà el món? L’empitjorarà? O no hi ha món? Total, sempre hi haurà coses a millorar, i –encara pitjor—de segur desagradarà a algú.

“Oh, és que una vaga no serveix per res” D’acord, anem tots a treballar. Passem-nos els nostres, de vida, pocs dies, complint obligacions. O no hi ha obligacions? O no hi ha vida? Dins un jardí modernista, ho defensen, es produeix poc o gens. És bo això? I si tinc al·lèrgia a les roses? Els qui es preocupen de viure la vida no guanyen calers (diners, en “registre estàndard”)

Reivindicar, serveix? Al final ens donaran poc o res. Ens trauran, si és amb interessos. No anar a treballar és poc productiu. Sí, sí en un món capitalista.

Dormir, és profitós? Si no ho fem, deuria afirmar algú que hi entenia, ens morim. Però... val la pena viure? I morir? Sobreviure? Però llavors no gaudim. Ah! La vida és per gaudir-la? Tot s’ha (o s’hauria) de respectar: prohibit prohibir.

Podem criticar la via, i el seu sentit. És una pregunta, m’he deixar l’interrogant. Hi ha qui troba utilitat a les preguntes, n’hi ha qui, fins i tot, en troba les respostes a dins. Algú, m’ho han dit, se les menja amb patates.

No mataràs, digué el cristianisme. I al dia següent, tots cap a les Creuades. Serveix? Si les lleis estan per complir-les, per què no infringir-les? On és la llei que diu que les lleis s’han de complir? I la llei sobre aquesta llei que diu que s’ha de fer cas a la llei que diu que les lleis s’han de complir?

Acabaré pensant que la hipocresia és humana.

Tal vegada el fet de que serveixi, o no, una cosa, depengui d’una “llei” individual. Tot és útil. Multiutil, de tantes maneres com vulguem.

Prohibit l’antagonista. Prohibit meu, seu, teu, tot, res, sempre, mai, tu, jo, mai tu, sempre jo.

Prohibit prohibir.

A la Laura. Sé que, en part, tu firmes això.