dilluns, 5 de gener de 2009

Casualment casual

I no em direu que això no és casual. De debò esteu destil·lant aquestes paraules per caprici diari? És el primer que se us ha passat pel cap al despertar-vos? Quina sorpresa, esperava un sí. Tot és casual. Us hi heu fixat? Hi ha gent, cada vegada més, viva figura de l'ateisme, que ni somia en posar el seu destí en mans d'un desconegut. Car si hi presteu atenció us n'adonareu que ningú descarta l'existència del casual. Bé doncs que un déu (o uns quans) i el big bang formaren tot el que envoltem i ens envolta. Potser era un diumenge a la tarda i enllestiren la feina, farts de tanta monotonia. Es deurien avorrir molt, no trobeu? Crear el tot és feina, més entre dos persones. Imagineu-vos si costa ja posar-se d'acord per demanar una pizza, com deu ser crear el món. En primer lloc posar-se d'acord en què crear. M'imagino el big bang fent negociacions de finançament a contrarellotge amb tots els deus: "Em poseu un centre d'I+D per cada tres temples religiosos" Els altres encara s'estan rient.

No em pregunteu com, ans sembla que se'n sortiren. Potser, qui sap, som en un univers imaginatiu, semblant a Matrix. Però aquesta no és ara la qüestió. Ni escletxa de dubte queda en determinar que la part més difícil fou la de posar noms a les coses. I perquè desprès vinguessin els humans i els hi canviessin a conveniència (allò que actualment se'n diu idioma, riquesa cultural). Amb la d'estires i arronsa que els hi suposà. Déu, de poques idees, conservadores i clares, assenyalà un ninot exclamant "D'això se'n dirà home". El senyor big bang, sempre de caire distés, i una mica més calent, penetrà més en l'assumpte. Acceptant-ho al principi, decidí desprès, a mode de crispació política, incloure un recurs contra la idea. Totes aquelles figures serien homes –i dones, ans llavors eren masclistes—però per diferenciar-les haurien de portar el seu propi nom totes elles.

Consultant avui, íntimament com ans solíem, amb el meu confessor Google, m'ha presentat un dels seus nous fills, és diu Zeitgeist, el pols dels temps que corren, en alemany. Pocs recursos aquest Google amb la de confessors que té. Segons m'ha explicat el jovenet, que ja navega, suma i parla, Sarah Palin és el mot més remarcat del finit any 2008. Casualitat, ja ho veieu, pura casualitat. I en blocs, per aquí a prop, el Blog Salmón. Empresa de congelats marins? No, bloc d'economia. I s'entén, amb això de la crisi mundial –que sembla no afectar a Google— per fi se'ls hi ha girat feina als economistes i com que van peixos de temari, no els hi ha quedat més remei que posar-li aquest nom. Se'n diu economia submergida. Casualitat, tu. Més encara que haver trobat aquest bloc cercant Sarah Palin a Google.

El llistat casual queda així, doncs: youtube, juegos, hotmail, marca, juegos juegos, tuenti, yahoo, videos, you, as. Agraden el jocs de i per atzar. Atzar com el que tingueren, reprenem la faula de la creació, al posar noms. Atzar, mala sort i cometre el greu error de no tenir en compte l'estadística. Com humà és errar, i més encara dar-li als altres la culpa, em compadeixo dels meus compatriotes de raça que, ara sí, per atzar –esperem que no per una altre cosa—han hagut de suportar que un parell de mots malsonants es dipositessin darrera el seu bell nom. I si ja és injust que ens toqui un malnom, abans fins i tot de néixer, ni escoltar vull com anomenaran al seu gos. I tot per culpa d'aquells dos...

FELIÇ 2009!

1 Comentário:

Laura ha dit...

i jo aki com sempre, xk no saps com m'agrada llegir coses teves, es molt divertit :)

sembla k aixo del 2009 t'està afectant jajaja

Introdueix el teu correu:

Gràcies

Clicky Web Analytics

Mots muts © 2008 Template by Dicas Blogger.

TOPO